dimecres, 3 de juny del 2015

Cantania 2015: Al bell mig de la terra

Comentaris i impressions de la nostra experiència a Cantània:

"Practicar la cantata durant tants dies i anar a Barcelona a fer una Cantània, ha valgut la pena. L'assaig va anar bastant bé i després a l'hora del concert m'ho vaig passar molt bé, fins i tot vaig riure! Repetiria l'experiència perquè va ser divertit i molt emocionant."

"El primer cop que vaig entrar a l'Auditori vaig al·lucinar per lo gran que era. Els músics anaven molt coordinats. La història era molt maca, era com un poema molt llarg. Les cançons em van encantar i n'hi havia de marxoses i altres lentes. Potser la que m'agrada més és "La sorra i la sal" 

"Quan vaig pujar a l'autobús ja tenia ganes d'arribar a l'Auditori de Barcelona perquè hi hauria músics professionals i molts nens, com 800 nens. Quan l'autobús va aparcar, tenía pessigolles a la panxa. Al mateix temps pensava: Quin greu que ni els pares, ni avis ni tiets hagin vingut... Però vaig pensar que ja els explicaré quan torni. Al cap d'una estona, quan ja hi havia el públic pensava: ho he d'aprofitar molt. M'ho vaig passat molt bé!!!"

"A l'assaig vaig estar molt atent al director, els moviments de la majoria de les cançons eren força frenètics i això m'agradava. La història era molt interessant, miraves al públic i estaven molt atents.  

"Un mes abans de cantar ja estava histèrica imaginant com estaria aquell dia. Va ser una experiència inoblidable!"

"Tantes mans aixecades juntes semblaven palanques. Era guai perquè quan un aixecava la mà tots ho fèiem".

"Valoro molt positivament el fet d'haver pogut realitzar aquest projecte amb l'escola ja que ha sigut molt important i inoblidable per mi!"

"La història em va agradar molt perquè a cada cançó passava alguna cosa diferent. M'ho vaig passar molt bé a la Cantània, amb tots els músics, nens i mestres."

"Quan fèiem els moviments tots junts era molt bonic perquè fer-ho tots alhora amb tanta gent era increïble. En els primers assaigs a l'escola no sonava bé i sembla impossible que dels primers assaigs a el concert haguem millorat tant." 

"Als assaigs cada vegada m'ho passava més bé perquè em sabia més bé les cançons".

"La segona vegada que hem entrat a la sala de concerts i he vist tota aquesta gent... aiiii!!! Tenia una por de cantar..."

"Al principi els moviments em semblaven una mica avorrits però després, el dia del concert, el primer cop que tots havíem d'aixecar les mans, se'm va posar la pell de gallina."


"Els moviments eren molt xulos perquè, com erem +-700 nens, feia un efecte molt maco."

"Hem pogut conèixer gent, aprendre coses de música que no sabíem i també hem pogut anar a Barcelona, un lloc que segurament molts de nosaltres no coneixíem gaire bé." 


I aquí les nostres fotos pel record.

Per als que no vau poder venir a veure la Cantania d'aquest any "Al bell mig de la terra", podeu mirar aquest resum d'un altre concert, dels 99 que es faran aquest any:
https://www.youtube.com/watch?v=ISWJd2tkkyU

dimarts, 26 de maig del 2015

Our short film of Can Torra


Why we chose Can Torra
Can Torra is a farm house, similar to Mas Miró. It is located close to school. We wanted an impressive and majestic place that has a big garden, like Mas Miró.




The scene selection and filming process
The first step in this evaluation was to visit the house and look at all parts: terraces, animals, walls, and gardens, without entering the house.

Next, we made a list of adjectives that described what we knew about the house: noble, spacious, faded, bright, old, humid, inhabited, antiqued, and beautiful. With that list we were able to imagine the inside.

After imagining what the inside of the house might look like, we returned to Can Torra to videotape. By envisioning how the house will look, scene by scene, we videotaped the elements that were important, including the inside.  









Using the scenes in Pere Portabella’s “Mudanza,” we mimicked his style of starting far away slow   coming closer, as seen in the photos to the left.













About the owner:

Señora Concepció, as the youngest child in her family, has lived in Can Torra all her life. Because of this fact, she doesn´t see her house as most people do: majestic and impressive. Instead, she considers her house to be much like all the other Bordils homes.